"Ministre, no és veritat, no elevi a categoria el que són episodis
aïllats. Ja els agradaria a tots els països del món que tots els
conflictes polítics es portessin amb el civisme que s’està portant a
Catalunya"
Quan comença una nova etapa política com la que s’ha
obert a Catalunya i a Espanya, tothom s’ha de resituar i fixar la seva
posició. Però el que estem havent de veure i sentir aquests dies sobre
Pedro Sánchez i Quim Torra, no és nou. S’assembla extraordinàriament al
que vam haver de veure el 2004, fa més de catorze anys, en l’època de
Zapatero i Maragall. O sigui, la dreta advertint que per culpa d’un
president socialista, Espanya està en perill. I des de dins del
socialisme, un ministre especial per a Catalunya (el 2004 era Bono, ara
és Borrell) afegeix a la seva cartera d’Exteriors la de ministre de les
essències pàtries.
"Estan tocant la trompeta perquè del «Cabo de Gata hasta Finisterre»
tothom recordi que Sánchez va ser fet president amb els vots dels
independentistes catalans"
Ciutadans i el PP ja estan fent l’equivalent de recollir 4 milions de
firmes contra l’Estatut, com el PP va fer el 2004: estan atacant Sánchez
preventivament, estan tocant la trompeta perquè del “Cabo de Gata hasta
Finisterre” tothom recordi que Sánchez va ser fet president amb els
vots dels independentistes catalans i que li estan demanant acostament
de presos, alliberament de presos, posar el dret a decidir a la
Constitució, i dient allò de “com es pot premiar algú que es porta
malament”. Amb una diferència en contra del present: fa 14 anys, ETA
matava i l’Estat tenia, llavors sí, un motiu de preocupació sagnan...