ROS RIBAS

Ros Ribas és un dels grans. I dels grans artistes no cal parlar-ne gaire. Cal contemplar-ne l’obra.Cartier-Bresson diu alguna cosa que Ros repeteix molt sovint: Fer fotos no és res. Només mirar. Això és tot. Veient fer fotos a Ros Ribas, moltes vegades crec haver intuït com algú, solitari, pot elevar a categoria artística la seva condició de curiós, de voyeur, de gran observador i amant de l’ésser humà.Però no és l’art del fotògraf. El plaer d’aquest gran voyeur és el clic, el moment de disparar: com un caçador. En aquestes dècimes de segon ha provocat un misteri que tan sols un artista pot aconseguir: ha canviat les regles del temps i l’ha deturat.I així conserva per a l’eternitat un instant de vida i energia que ha produït un cos en expressar-se i que mai més no es produirà. Ha enregistrat amb potència aquest instant de veritat intensa que procedeix dels cossos d’homes i dones en situacions diferents sense avís previ ni preparació de cap tipus
Palau Robert, del 13 de desembre al 27 de gener de 2008