Pensions “de merda”

“Avui, senyors meus, tots al carrer.
 I potser també la setmana vinent

He posat aquest títol perquè, sincerament, no he trobat una definició millor. Però si els ha fet mal d’ulls, a banda de disculpar-me’n, sàpiguen que no és meu: és de la secretària de Polítiques Socials de la UGT, Carmen Barrera, que setmanes enrere es va referir en aquests termes a la pujada de les pensions aprovada pel PP. “És una pujada de merda”, va dir. Jo no sé si és “una pujada de merda” o una merda de pujada, però és fàcil comprovar que, en els darrers cinc anys (des que es va aprovar la reforma del PP, el 2013), els jubilats d’aquest país (i els del país del costat, és clar) no han parat de perdre poder adquisitiu. Eren molts anys sentint la cançoneta aquella que un dia ens quedaríem sense pensions, que els que esperem arribar a cobrar-ne algun dia ens en quedaríem sense perquè les misses no arribarien. Fuente