L’estratègia de Torra

Cent dies de gràcia? Ha, ha, ha! Ni cent, ni cinquanta, ni deu, ni un. Ni un sol dia de gràcia, no li han concedit a Quim Torra. Ni durant el ple d’investidura ni l’endemà. Res. Ni un minut. El discurs de Torra –clar i republicà– els ha encès. I intueixo –i només ho intueixo– que l’estratègia provocadora de Torra (tenint en compte que només se sent provocat aquell qui se’n vol sentir) tenia en el fons una finalitat, i és que quedés retratat qui havia de quedar retratat. Torra, que de moment només ha fet gestos (el gest d’anar a Berlín, el gest de prometre el càrrec sense citar ni el rei ni la Constitució, el gest d’anar dilluns a veure els presos...) ha posat en evidència allò que ja temíem, i és que el 155 –se’n digui 155 o se’n digui mantenir el control de les finances– ha vingut per quedar-s’hi. A mi em fa l’efecte, doncs, que en els dos dies que Torra fa que és president, i en la setmana que avui fa des del seu ple d’investidura, ja ha aconseguit una cosa, i és que els unionistes quedin molt més retratats que no pas ell. Ja han dit que el 155 es pot quedar, que l’activaran quan calgui (se n’adonen, amb quina normalitat parlem ara d’una mesura tan excepcional com havia de ser el 155?), que no hi haurà nomenaments de segons quins consellers i que, si cal, aniran directament contra els Mossos i TV3... 
Llegir mes