La investidura de Quim Torra genera l’expectativa d’una
certa recuperació de la normalitat: Catalunya tornarà a tenir govern i
el govern espanyol aixecarà el 155.
Els afers públics
quotidians tornaran a ser governats des de Catalunya. La màquina de
l’administració sortirà de la hibernació i despertarà de la letargia.
Per als més de dos milions d’independentistes genera alguna cosa més
que expectativa, genera esperança que les coses de Catalunya tindran
algú que les defensarà. Que no quedaran a la intempèrie l’escola, els
Mossos o TV3.
Amb tot, és clar que ahir no es va
obrir exactament una nova etapa. Mirin, ahir hi va haver un moment en el
debat en què Torra va dir als diputats: “El que és provisional no soc
jo, és la situació. El que és excepcional no soc jo, és la situació”. I
té raó: les eleccions les va convocar el govern espanyol i fins a tres
candidats a la presidència no han pogut sotmetre’s a la investidura en
part o en tot. Tot això és anormal. I fins que no deixin anar els presos
polítics i puguin tornar els exiliats, certament, no hi haurà
normalitat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario