Censurar des d’una pretesa superioritat moral les baixeses comeses a
d’altres continents és l’esport predilecte dels europeus. Engallardits
com estàvem contra les gàbies canines on el perdiguer Trump havia
confinat nens separats dels pares, hem hagut de muntar una cimera
d’urgència per tapar-nos les vergonyes de l’assolellada Mediterrània.
Res no importava que des del 2017 la quota de disset mil refugiats que
el govern espanyol es va comprometre a acollir hagués quedat reduïda a
uns pocs centenars de persones. Tampoc no amoïnava gaire als manaires
que cada naufragi a l’Estret s’endugués mar ensota una altra glopada més
de vides humanes. Però hi ha un principi molt més sòlid capaç de
mobilitzar consciències: les majories parlamentàries. Amb Merkel a la
corda fluixa a conseqüència del pacte de govern amb els conservadors de
la Unió Social Cristiana –denominació ben sarcàstica per a aquells que
amenacen de tancar les fronteres–, la sort dels passatgers de les
pasteres torna a ser prioritària a l’agenda...
Llegir-ne més
No hay comentarios:
Publicar un comentario