TRIBUNALS. Potser m’afecten les bondats de
l’estiu i les famílies de vacances, però avui no em sento capaç de
parlar com un analista. Avui em repugna la fredor amb què analitzem la
situació política, els uns i els altres, com qui parla d’una partida
d’escacs o d’un conflicte entre diplomàtics florentins. Parlem de la
nostra vida política com si gaudíssim d’una democràcia reglada, com si
els Jordis no portessin nou mesos en presó preventiva per culpa d’una
matussera invenció mediàtico-policial; tenim un Govern electe a la presó
o a l’exili per unes acusacions delirants, privats de tornar a casa
perquè no han renegat prou dels seus ideals; tenim la presidenta del
Parlament entre reixes, els agressors uniformats de l’1-O indemnes o
fins i tot condecorats, els portadors de llaços grocs vexats al carrer
pels residus franquistes que viuen entre nosaltres, o ridiculitzats per
la líder de Ciutadans. Tenim a les catalaníssimes elits callant o, en el
millor dels casos, pidolant diàleg i buscant eufemismes per no haver de
dir presos polítics. No, la situació està lluny de ser normal i en els
mesos que venen no hi haurà res més important que el que passi als
tribunals, perquè allà no ens hi juguem la república, sinó el dret a
seguir-nos considerant ciutadans lliures i dignes...
Llegir-ne més
No hay comentarios:
Publicar un comentario