Ara que Michael Douglas té més o menys l’edat que el seu
pare tenia quan li va fer aquell agraïment i que ha superat un agressiu
càncer de gola, ens està regalant una de les seves millors creacions.
Una sèrie senzilla i emotiva que tracta sobre l’envelliment, l’amistat i
l’inexorable pas del temps. Una sèrie que, n’estic ben segur, també
està íntimament dedicada al seu pare. És El método Kominsky,
que podem veure a Netflix i que consta de vuit capítols que es miren
com una exhalació, com una ventada refrescant que batzega la memòria.
No n’és el guionista ni el director, però es nota l’empremta de Douglas
en les costures de la sèrie. N’és un dels productors i es nota que és
un projecte molt volgut i estimat per ell, es percep en el gust per
retratar la senectut, els anys del final de la vida, els petits plaers
que encara es conserven. Es nota en la mirada que projecta sobre l’ofici
de l’actor, que ell tan estima, l’inventor i l’oficiant d’històries, de
vides alienes que passen automàticament a formar part de la teva pròpia
vida. Es nota en la manera de perfilar els matisos i l’assumpció de la
malaltia que et colpeix.
Cap a molt de temps que no veia una sèrie de tv tan divertida i amb un humor molt subtil. Llàstima que només han estat vuit capítols i amb subtítols. C,Farrés
No hay comentarios:
Publicar un comentario