LA MEVA ÀNIMA TÉ PRESSA

Todos sabemos que la vida muchas veces no es lo suficientemente larga como para vivir todo lo que nos gustaría, pero muchas veces, más allá de eso, no somos capaces de valorar lo que tenemos, lo que vemos, desperdiciamos el tiempo en cosas que no lo merecen, no porque sean irrelevantes, sino porque nuestro corazón no está en ellas.                                         Mario de Andrade, nos deja un hermoso poema (Mi alma tiene prisa), que nos muestra una hermosa apreciación de la vida, que si logramos inspirarnos en ella, podemos sin duda darle mucho más valor a cada segundo con este regalo que llamamos via.

LA MEVA ÀNIMA TÉ PRESSA ( «LLAMINADURES»)

Vaig explicar els meus anys i vaig descobrir que tinc menys temps per viure d’ara endavant, que el que vaig viure fins ara.
Em sento com aquell nen que va guanyar un paquet de dolços; els primers els va menjar amb gust, però, quan va percebre que quedaven pocs, va començar a assaborir-los profundament.
Ja no tinc temps per a reunions interminables on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no es va a aconseguir res.
Ja no tinc temps per suportar a persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.
El meu temps és escàs com per discutir títols. Vull l’essència, la meva ànima té pressa… No obstant molts dolços en el paquet …
Vull viure al costat de gent humana, molt humana. Que sàpiga riure dels seus errors. Que no s’envaneixi, amb els seus triomfs. Que no es consideri electa abans de l’hora. Que no fugi de les seves responsabilitats. Que defensi la dignitat humana i que desitgi tan sols caminar del costat de la veritat i l’honradesa.
L’essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
Llegir més