Llibertat o res

TRIBUNALS. Potser m’afecten les bondats de l’estiu i les famílies de vacances, però avui no em sento capaç de parlar com un analista. Avui em repugna la fredor amb què analitzem la situació política, els uns i els altres, com qui parla d’una partida d’escacs o d’un conflicte entre diplomàtics florentins. Parlem de la nostra vida política com si gaudíssim d’una democràcia reglada, com si els Jordis no portessin nou mesos en presó preventiva per culpa d’una matussera invenció mediàtico-policial; tenim un Govern electe a la presó o a l’exili per unes acusacions delirants, privats de tornar a casa perquè no han renegat prou dels seus ideals; tenim la presidenta del Parlament entre reixes, els agressors uniformats de l’1-O indemnes o fins i tot condecorats, els portadors de llaços grocs vexats al carrer pels residus franquistes que viuen entre nosaltres, o ridiculitzats per la líder de Ciutadans. Tenim a les catalaníssimes elits callant o, en el millor dels casos, pidolant diàleg i buscant eufemismes per no haver de dir presos polítics. No, la situació està lluny de ser normal i en els mesos que venen no hi haurà res més important que el que passi als tribunals, perquè allà no ens hi juguem la república, sinó el dret a seguir-nos considerant ciutadans lliures i dignes...
Llegir-ne més

'A la contra', per Ferreres

Ara, 21/07/2018

La crueldad del desarraigo

No me gusta este tiempo de retóricas interesadas que todo lo confunden y dilapidan en interés de algunos. Sólo hay que escuchar la voz de algunos líderes más afanados en aumentar sus gastos de defensa, que en propiciar el derecho a la salud universal como algo innegociable o que las buenas prácticas de acogida e integración entre humanos sea algo más que un buen propósito. Es tiempo de realidades, de acciones concretas, de reacciones contundentes frente a tantas desorientaciones y mentiras. Por eso, que una escuela en el centro de Argentina haya abierto sus puertas a los estudiantes sirios que llegaron al país sudamericano tras escapar de la guerra que desde hace más de siete años asola su país, es una gran noticia, que merece expandirse y celebrarla. Este es el cauce a referenciar, el pulso a imitar, o si quieren la respuesta a repetir: acoger sin más, resguardar en todo momento, suscitar encuentros y reencontrarse. En efecto, precisamente, en una de las llamadas “Escuelas Generativas”, establecidas por el gobierno argentino de la provincia de San Luis y que están alineadas con objetivos de las Naciones Unidas al incentivar una educación innovadora, inclusiva y de calidad, nos consta que se cultiva vivamente la tolerancia y el respeto día a día...
Leer más

'A la contra', per Ferreres

Ara, 20/07/2018

L’estat espanyol s’autolesiona irresponsablement

Llarena no vol Puigdemont només per malversació, i retira les ordres de detenció repartides per Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa. I llavors, una de dues: si, com sembla, el tribunal alemany ha arribat a la conclusió que no hi ha rebel·lió ni sedició en ple ús de la seva independència, la justícia espanyola no hauria de continuar mantenint en presó preventiva els nou polítics que estan empresonats pels mateixos fets que els exiliats; i si la justícia alemanya hagués estat influïda pel govern alemany perquè ajudés a la distensió amb una qualificació dels fets a la baixa, això seria una mesura del pes que realment té Espanya a la Unió Europea. Mantenir empresonats Bassa, Cuixart, Forcadell, Forn, Junqueras, Romeva, Rull, Sànchez i Turull els perjudica a ells, esclar, però el mal que també s’està fent l’estat espanyol a nivell internacional i la dificultat en què la justícia espanyola posa qualsevol solució política són d’una gran irresponsabilitat.
Font

Una justicia Nacional

Llarena lo ha conseguido. La justicia española no gozaba de gran prestigio en el continente. Su última decisión la deja literalmente por los suelos. Es ya patente a ojos de todo el mundo que se trata de un proceso político disfrazado de judicial. Para los magistrados del Supremo, como para su presidente, Lesmes, como para muchos jueces españoles, aquí está en juego "el orden constitucional español", entendido a su manera, claro está. Un bien de naturaleza claramente política ante cuya urgencia y primacía debe hacerse la vista gorda frente a las minucias jurídicas de si las euroórdenes están motivadas, si los delitos invocados están debidamente justificados, si se tienen pruebas, si se cumplen los requisitos, etc. El juez Llarena, además de retirar las euroórdenes, lee la cartilla a los jueces belgas y alemanes y se queja amargamente de que falten a los deberes de colaboración judicial y mutua confianza. Como si la justicia española inspirara alguna confianza y menos que lo hará admitiendo abiertamente que no se guía por criterios jurídicos sino políticos, de razón de Estado...
Leer más

Amenaça independentista? Violència d’estat!

Sáez de Santamaria, de campanya per Catalunya com a candidata a la presidència del PP, va dir fa un dies  
“Em preocupa molt l’assetjament i amenaça de l’independentisme”.
Canvieu independentisme per ETA, i segur que us recorda el discurs del PP durant anys i panys al País Basc.

NO SOM VIOLENTS, SOM VÍCTIMES
Això ens hauria de dur a reflexionar sobre si realment no ens van estar enganyant, anys enrere, quan ens van fer creure que hi havia un clima de crispació extrem a Euskadi, quan ens parlàvem de kale borroka i coses per l’estil.
Ens van estar enganyant. Als catalans i als espanyols. De la mateixa manera que ara estan enganyant bascos i espanyols en relació a l’assetjament i l’amenaça de l’independentisme. Perquè ja m’explicareu quina amenaça representa dur llaços grocs o fer manifestacions, sempre absolutament pacífiques. Cosa que no es pot dir de determinada gent vinculada a l’unionisme d’ultra dreta, que va repartint garrotades als indepes pel simple fet de ser-ho, com va ser el cas de la coordinadora a Lleida de l’ANC, a qui van pegar i trinxar el mòbil per enregistrar les actituds violentes i provocatives d’uns energúmens que els insultaven mentre arreplegàvem els trastos en acabar un acte en una plaça.
La mateixa SS va dir també, encara més recentment, que a Catalunya s’hi practica l’apartheid. I ho va dir sense un bri de vergonya...
Llegir-ne més