En els darrers dies de la guerra a Barcelona

En els darrers dies de la guerra a Barcelona, a poques hores de l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, Pau Casals va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de Barcelona. Fou un gest d’una gran càrrega simbòlica que, en certa manera,  representava la culminació de la vinculació entre l’acadèmia catalana i la societat que l’acollia. Tant Casals com la Universitat representaven, aquell gener de 1939, tot allò que hauria pogut ser una Catalunya moderna, europea, democràtica, socialment avançada, i que el feixisme espanyol –i català- era a punt d’esclafar. A finals de mes de gener, Pau Casals es va instal·lar a Prada de Conflent, una petita localitat a tocar del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà. Era territori administrativament i políticament francès, però on la presència de la llengua catalana encara era força important. En certa manera, era com no haver deixat el territori català. Però, més enllà de la dimensió sentimental, Prada era un punt de trobada d’exiliats catalans d’una certa importància i, a la vegada, un lloc prou bo des d’on començar a ajudar els milers de refugiats republicans, espanyols i catalans, que havien anat a raure als camps de concentració de les platges del Rosselló o en camps més petits de l’interior.
Leer más